M.Roig

1.      Quina fou la importància de la Caputxinada?

La importància de la Caputxinada és que van ser els primers estudiants que van fer una cosa unitària i per això la Montserrat pensa que se’ls hi ha de fer un homenatge.

2. Quin és el motiu que la porta a escriure El temps de les cireres?

Perquè va acabar molt cansada d’escriure el llibre “Catalans als camps nacis”, i pensaven que quan morís Franco vindrien els temps feliços, però Montserrat va pensar que la felicitat no existia que era un pensament que tots teníem.

3. Què signifiquen, per a ella, els llibres de formació?

Són llibres que et marquen interiorment.

4. Quins són els temes recurrents a Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta?

Explica

La triologia va de la guerra civil espanyola i el impacte que va tenir sobre la vida dels Barcelonins.

5. Com defineix la figura de l'actor?

Defineix a l’actor com tot allò que somiem ser i que només ens ho permet el teatre, i diu que els actors són els únics que poden ser el que somien.

6. Quina és la posició de M.Roig respecte a la professió d'escriptor?

Creu que la professió d’escriptor és difícil i sobretot si escrius en català, creu que és encara més difícil escriure en català avui en dia que no pas abans, ja que actualment et senties menys acompanyat, però que escriure valia la pena. Creu que els que escriuen lliures són gent important perquè estan mantenint la literatura i la pròpia llengua.

7. Quins són els temes més vius al llarg de tota la seva obra?

Els rols socials que s’adjudiquen a la dona, la sexualitat femenina, la visió que les dones tenen d’elles mateixes. Dedica la seva imatge a la lluita i a la reivindicació feminista.

8. Quina impressió traiem dels aspectes biogràfics i professionals en què incideix el documental i quina imatge es desprèn de l'escriptora a través de l'entrevista que li fa Josep M.Espinàs.

Traiem que ha sigut una escriptora molt important per la literatura catalana, i podem dir que desprèn una imatge d’una dona lluitadora, feminista, i segura de si mateixa.

Joan Maragall

Joan Maragall va néixer el 10 d’octubre de 1860, a Barcelona.

Joan Maragall era el petit de tres germans, va estudiar batxillerat i quan va acabar d’estudiar el seu pare el va duu a treballar a la seva fàbrica.

Però com Joan Maragall no s’hi acostumava a aquest treball el seu pare el va deixar estudiar Dret.

Però quan Maragall acaba la carrera, va haver d’ajudar al seu pare ja que la empresa d’aquest va estar en crisi.

Es va casar amb Clara Noble, i van tenir 13 fills, Joan Maragall també va treballar com a periodista al diari de Barcelona.

Algunes composicions del poeta han estat musicades.

L’any 1898, Maragall recrimina a Espanya en les seves glòries passades, i es mostra favorable a la convivència amb tots els pobles de la província.

Maragall és un intel.lectual burgés que recrimina la seva classe quan s’escau, també és un poeta amb grans sentiments.

Va morir al 20 de decembre de 1911.

Comentari de text.

Aquest poema està format per 4 estrofes de nou versos cada una.

En la primera estrofa ens parla del sentiment que té el poeta envers una dona, per tant es fa una alusió a una noia que fa l'acció de veremar. Podem destacar el record que té el poeta, tant fort tot i ser un record llunyà.
A la segona estrofa, ens monstra el poeta la forta atracció que sent per aquesta dona, ja que mostra un desig de ser raïm pel simple fet d'unir-se o d'estar amb ella.
A la següent estrofa hi trobem una descripció física del personatge femení, i podem trobar que el poeta compara a la protagonista amb la verge Montserrat : " com nostra verge Monsterrat"
En la següent estrofa, es fa un salt en el temps per parlar del present, i veiem com el pare del poeta confirma que serà un bon any per a la vinya, el poema acava amb la intervenció del protagonista enamorat, dient que encara que aquest any sigui el millor, per ell el millor sempre serà el passat a causa del record que té sobre la dona.

Podem relacionar aquest poema amb el llibre Maria Rosa, en el moment que Maria Rosa ens explica com va conèixer l'Andreu ( a la verema...)

Preguntes.

1- A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?

Pertany al primer acte.
Podem situar-lo en la primera aparició que fa la Maria Rosa i és un moment de certa tensió ja que la Maria Rosa defensa a l'Andreu, i els altres personatges l'havien atacat anteriorment.


2- Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?

Podem considerar que és un monòleg perquè la Maria Rosa no es dirigeix a ningú en concret, sinó que està fent una reflexió, expressa els seus sentiments sense esperar resposta dels demés personatges, i sense la intervenció de cap d'ells.

3- Quina és la funció del monòleg dins d'aquest acte?

La funció que té el monòleg dins d'aquest acte és donar-nos a conèixer perquè l'Andreu va marxar a Ceuta presoner i ens explica per mitjà d'un Flash back el que va passar aquella nit.

4- Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar, llegir les seves paraules?

El matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu el podríem definir com una relació més maternal que passional.
Per donar un expemple de l'amor maternal de la Maria Rosa envers l'Andreu podem citar el següent fragment:
" Li poso el cap a la falda..."

5-Quins sentiments es reflecteixen en el seu discrus?

Els sentiments que es reflecteixen són:
al principi de felicitat, d'estimació quan diu: "que ditxosos érem", mostra felicitat quan recorda la vida passada amb l'Andreu.
Pero després expressa ràbia i impotència perquè ella sap que l'Andreu no va matar a ningú.

6- Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?

El definria a la Maria Rosa com una persona forta, que defensa les seves opinions i les seves creences i el que és just.

Comentari de text

En el capítol desè de l’escena primera, apareix un diàleg entre la Maria Rosa, el Gepa i el Badori.

Podem observar, com la Maria Rosa explica les seves experiències passades per mitjà d’un Flash Back.

Podríem dir que el Badori és el causant, el que inicia el tema de conversa sobre l’Andreu ( és el personatge que tanca el tema amorós entre la Maria Rosa i el Marçal)

Podem observar també la rápida acceptació per part de la Maria Rosa envers el Badori, pel simple fet que aquest hagués conegut al seu estimat Andreu.

En aquesta narració hi apareixen alguns símbols, com és el cas de la sang (que surt del peu de l’Andreu), la sang és símbol de vida( ja que per mitjà de la sang de l’Andreu ,  la Maria Rosa i ell es coneixen) de passió però també de mort (Quan mor el Marçal) .

Una altra simbologia importan és el cup, que és símbol de pasat i present i és l’element que utilitza la Maria Rosa per parlar de l’Andreu.

Quant a l’àmbit social, veiem clarament que els personatges viuen en unes condicions no molt luxoses, ja que les acotacions del principi ens ho indiquen.

Finalment podem considerar aquest fragment com a romàntic .

De manera general també podríem comentar que en el primer acte els personatges en dónen molta información si ho comparem amb el segon, que no ens en dónen massa.

L’obre de Maria Rosa pertany al periode de la Renaixença i ocupa tres moviments: modernista, noucentista i l’avantguarda.

L’obra de Maria Rosa va ser publicada per un encàrrec de Maria Guerrero a l’any 1894.

Àngel Guimerà.

1- Quina és la caracterització que es fa de Manelic per la boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?

El Josep caracteritza a Manelic com un " tros de pà" , per tant dient que és molt bona persona, innocent, beneit i fins i tot l'anomena "rucàs".
El Manelic, com podem observar, és un home de poble ( ja que quan baixa a la terra baixa, diu que mai havia vist tanta gent junta) .

2- Resumeix els fets de la vida de la  Marta i del  Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I.

La Marta coneix al Sebastià quan era jove.
La Marta està molt enamorada del Sebastià, però tal com podem observar en l'escena VIII, al Sebastià l'importa  molt més els diners que la Marta.
No obstant, també podem observar un caràcter molt possesiu del Sebastià vers la Marta.

-Quina és l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?

La Marta es mostra molt enamorada del Sebastià.
El Sebastià vol mantenir la relació que té amb la Marta però també vol vetllar pels seus interessos econòmics.

3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III.

La terra baixa està corrumpuda per la gent i les mentides que habitaben en aquel ambient.
En canvi la terra alta està neta ja que no hi habiten persones, sinó animals i no poden embrutar l'ambient.

4- En la seva darrera intervenci, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què?
Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?

Manelic al.ludeix a la mort del llop perquè mata al Sebastià, per tant està comparant al Sebastià amb un llop.
Sí , crec que s'ha produït un canvi en l'actitud de Manelic, ja que Manelic passa de ser l'home innocent, a matar al Sebastià.
Crec que al principi de la narració no l'hagués matat perquè era massa innocent, en canvi al final, Manelic s'espavila una mica més, es torna més espavilat.

Emili Teixidor

L'escriptor Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter a l'any 1933.
Va estudiar filosofia, periodisme, dret i magisteri.
Emili Teixidor és un dels grans poetes coneguts en llengua catalana i cal destacar que va ser escriptor de literatura infantil i juvenil, no obstant també va escriure novel.les per a adults.
L'escriptor va guanyar nombrosos premis del quals cal destacar: "Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ,per les rates malaltes" "Premi lletra d'or, per Pà negre " .

També cal anomenar els diversos llibres publicats per l'escriptor, ja que va escriure dotze novel.les per a infants ( "La botiga de la formiga Piga", "El crim de la Hipotenusa" ...),  dos assatjos ( "En veu alta", "Les contraportades d'el matí de Catalunya ràdio" ) , vuit novel.les per a joves ( "Quinze són quinze" i "Amics de mort") i set llibres en narrativa ( "Pa negre" i "Laura Sants" ).