Joan Maragall

Joan Maragall va néixer el 10 d’octubre de 1860, a Barcelona.

Joan Maragall era el petit de tres germans, va estudiar batxillerat i quan va acabar d’estudiar el seu pare el va duu a treballar a la seva fàbrica.

Però com Joan Maragall no s’hi acostumava a aquest treball el seu pare el va deixar estudiar Dret.

Però quan Maragall acaba la carrera, va haver d’ajudar al seu pare ja que la empresa d’aquest va estar en crisi.

Es va casar amb Clara Noble, i van tenir 13 fills, Joan Maragall també va treballar com a periodista al diari de Barcelona.

Algunes composicions del poeta han estat musicades.

L’any 1898, Maragall recrimina a Espanya en les seves glòries passades, i es mostra favorable a la convivència amb tots els pobles de la província.

Maragall és un intel.lectual burgés que recrimina la seva classe quan s’escau, també és un poeta amb grans sentiments.

Va morir al 20 de decembre de 1911.

Comentari de text.

Aquest poema està format per 4 estrofes de nou versos cada una.

En la primera estrofa ens parla del sentiment que té el poeta envers una dona, per tant es fa una alusió a una noia que fa l'acció de veremar. Podem destacar el record que té el poeta, tant fort tot i ser un record llunyà.
A la segona estrofa, ens monstra el poeta la forta atracció que sent per aquesta dona, ja que mostra un desig de ser raïm pel simple fet d'unir-se o d'estar amb ella.
A la següent estrofa hi trobem una descripció física del personatge femení, i podem trobar que el poeta compara a la protagonista amb la verge Montserrat : " com nostra verge Monsterrat"
En la següent estrofa, es fa un salt en el temps per parlar del present, i veiem com el pare del poeta confirma que serà un bon any per a la vinya, el poema acava amb la intervenció del protagonista enamorat, dient que encara que aquest any sigui el millor, per ell el millor sempre serà el passat a causa del record que té sobre la dona.

Podem relacionar aquest poema amb el llibre Maria Rosa, en el moment que Maria Rosa ens explica com va conèixer l'Andreu ( a la verema...)

Preguntes.

1- A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?

Pertany al primer acte.
Podem situar-lo en la primera aparició que fa la Maria Rosa i és un moment de certa tensió ja que la Maria Rosa defensa a l'Andreu, i els altres personatges l'havien atacat anteriorment.


2- Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?

Podem considerar que és un monòleg perquè la Maria Rosa no es dirigeix a ningú en concret, sinó que està fent una reflexió, expressa els seus sentiments sense esperar resposta dels demés personatges, i sense la intervenció de cap d'ells.

3- Quina és la funció del monòleg dins d'aquest acte?

La funció que té el monòleg dins d'aquest acte és donar-nos a conèixer perquè l'Andreu va marxar a Ceuta presoner i ens explica per mitjà d'un Flash back el que va passar aquella nit.

4- Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar, llegir les seves paraules?

El matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu el podríem definir com una relació més maternal que passional.
Per donar un expemple de l'amor maternal de la Maria Rosa envers l'Andreu podem citar el següent fragment:
" Li poso el cap a la falda..."

5-Quins sentiments es reflecteixen en el seu discrus?

Els sentiments que es reflecteixen són:
al principi de felicitat, d'estimació quan diu: "que ditxosos érem", mostra felicitat quan recorda la vida passada amb l'Andreu.
Pero després expressa ràbia i impotència perquè ella sap que l'Andreu no va matar a ningú.

6- Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?

El definria a la Maria Rosa com una persona forta, que defensa les seves opinions i les seves creences i el que és just.

Comentari de text

En el capítol desè de l’escena primera, apareix un diàleg entre la Maria Rosa, el Gepa i el Badori.

Podem observar, com la Maria Rosa explica les seves experiències passades per mitjà d’un Flash Back.

Podríem dir que el Badori és el causant, el que inicia el tema de conversa sobre l’Andreu ( és el personatge que tanca el tema amorós entre la Maria Rosa i el Marçal)

Podem observar també la rápida acceptació per part de la Maria Rosa envers el Badori, pel simple fet que aquest hagués conegut al seu estimat Andreu.

En aquesta narració hi apareixen alguns símbols, com és el cas de la sang (que surt del peu de l’Andreu), la sang és símbol de vida( ja que per mitjà de la sang de l’Andreu ,  la Maria Rosa i ell es coneixen) de passió però també de mort (Quan mor el Marçal) .

Una altra simbologia importan és el cup, que és símbol de pasat i present i és l’element que utilitza la Maria Rosa per parlar de l’Andreu.

Quant a l’àmbit social, veiem clarament que els personatges viuen en unes condicions no molt luxoses, ja que les acotacions del principi ens ho indiquen.

Finalment podem considerar aquest fragment com a romàntic .

De manera general també podríem comentar que en el primer acte els personatges en dónen molta información si ho comparem amb el segon, que no ens en dónen massa.

L’obre de Maria Rosa pertany al periode de la Renaixença i ocupa tres moviments: modernista, noucentista i l’avantguarda.

L’obra de Maria Rosa va ser publicada per un encàrrec de Maria Guerrero a l’any 1894.